L’oxandrolona, un esteroide anabòlic, de vegades s’utilitza en la síndrome de Turner (TS) per augmentar el creixement, sobretot quan es combina amb la teràpia d’hormona de creixement (GH). El seu impacte en el desenvolupament de mama és matisat i principalment indirecte:
1. Dependència dels estrògens: El desenvolupament de mama en TS és impulsat per la teràpia de reemplaçament d’estrògens (ERT), normalment iniciat posteriorment per maximitzar el potencial d’alçada. L’ERT retardat (no l’oxandrolona mateixa) és el motiu principal del desenvolupament de mama ajornat.
2. Efectes androgènics: Si bé l’oxandrolona té propietats androgèniques lleus, els estudis suggereixen que no afecta significativament el desenvolupament de mama quan s’administra adequadament ERT. Les preocupacions sobre la interferència dels andrògens són teòriques i no estan fortament recolzades per proves clíniques.
3. Evidència clínica: La investigació indica que l’oxandrolona millora l’alçada dels adults en TS sense efectes adversos importants sobre la progressió de la pubertat. El desenvolupament de mama es produeix normalment un cop comença l’ERT, sempre que la dosificació i la sincronització siguin adequades.
4. Guidelines: Els protocols experts recomanen una coordinació acurada de l’oxandrolona i l’ERT. L’oxandrolona es considera generalment segura per a la promoció del creixement sense dificultar directament el desenvolupament de mama quan es gestiona juntament amb la substitució puntual d’estrògens.
5. Conclusió: L’oxandrolona no lenta directament el desenvolupament de mama en TS. El desenvolupament de mama retardat és més probable a causa del ERT diferit per optimitzar el creixement. Sota la supervisió mèdica, l’oxandrolona es pot utilitzar eficaçment amb un impacte mínim en els resultats de la pubertat.
