Els moduladors selectius del receptor d'andrògens (SARM), inclòs RAD-140 (Testolone), són compostos dissenyats per interaccionar amb receptors d'andrògens d'una manera similar als esteroides anabòlics tradicionals, però amb suposadament menys efectes secundaris. Tot i que es considera que RAD-140 és potent, és essencial tenir en compte que comparar la força dels SARM amb els esteroides tradicionals pot ser complex i hi ha diversos factors a tenir en compte:
Potència:Sovint es descriu que RAD-140 té una gran afinitat pels receptors d'andrògens del teixit muscular, cosa que pot contribuir a la seva potència per afavorir el creixement i la força muscular. Tanmateix, els efectes específics poden variar entre els individus.
Acció selectiva:Una de les distincions clau entre els SARM com el RAD-140 i els esteroides tradicionals és la seva pretesa selectivitat. Els SARM estan dissenyats per orientar selectivament els receptors d'andrògens en els teixits musculars i ossis, amb l'objectiu de minimitzar els possibles efectes secundaris en altres òrgans, com el fetge i la pròstata. Els esteroides tradicionals, d'altra banda, poden afectar els receptors d'andrògens a tot el cos, donant lloc a una gamma més àmplia d'efectes.
Efectes secundaris potencials:Tot i que els SARM sovint es comercialitzen amb menys efectes secundaris en comparació amb els esteroides tradicionals, la seguretat a llarg termini dels SARM en humans no està ben establerta. S'han plantejat algunes preocupacions sobre el seu impacte en els nivells hormonals, els perfils lipídics i altres funcions fisiològiques.
Legalitat:Els esteroides anabòlics tradicionals sovint es classifiquen com a substàncies controlades pel seu potencial d'ús indegut i abús. Els SARM poden tenir un estatus legal diferent segons la regió, però no estan aprovats per a ús mèdic en molts llocs.
