Stanozolol funciona augmentant la producció intrínseca de C1-INH, i es creu que el seu mecanisme d'acció està relacionat amb la seva capacitat d'unir-se als receptors d'andrògens, provocant un augment de la síntesi de proteïnes i la retenció de nitrogen a les cèl·lules musculars.L'estudi més recent i de màxima qualitat sobre el tema és del 2021, que proporciona proves que els andrògens atenuats, inclòs l'estanozolol, són efectius per reduir la freqüència i la gravetat dels atacs en pacients amb angioedema hereditari. Alguns punts clau sobre el mecanisme d'acció de l'estanozolol inclouen:
●És un derivat 17-alfa-alquilat de la dihidrotestosterona, que permet prendre-la per via oral mantenint la seva potència.
●Té un efecte anabòlic relativament fort en comparació amb els seus efectes androgènics
●Redueix els nivells de-globulina que uneix l'hormona sexual (SHBG), la qual cosa augmenta la quantitat de testosterona lliure al torrent sanguini.
●Estimula l'eritropoesi (producció de glòbuls vermells) i augmenta la densitat mineral òssia No obstant això, és essencial tenir en compte els possibles efectes secundaris de l'estanozolol, com ara augment de pes, acne, virilització, irregularitats menstruals, hirsutisme, anomalies hepàtiques, retard del creixement, alteracions del comportament i de l'estat d'ànim, mal de cap i risc cardiovascular. Pel que fa a la dosi, la dosi requerida d'estanozolol pot variar des de 0,5 mg en dies alterns fins a 4 mg al dia o a dosis tan altes com 8 mg al dia durant períodes curts durant tot l'any. Un altre estudi del 2007 proporciona informació addicional sobre l'ús d'esteroides anabòlics, inclòs estanozolol, en pacients amb MPOC, però l'estudi més recent i de més qualitat és del 2021.
